Mataró en temps de guerra (1936-1939). El dietari de Ramon Salas i Oliveras / Francesc Costa i Oller, Xavier Clavell i Nadal, Nicolau Guanyabens i Calvet
Costa i Oller, Francesc


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 136 (juny 2023), p. 7-33 : il. (Estudis) 

Res no ajuda tant a conèixer la història d'una localitat com els testimonis de persones que hi van viure i han deixat constància escrita de les seves experiències. Ho van fer els mataronins Marià Ribas i Rafael Estrany. I és també el cas de Ramon Salas i Oliveras, que durant l'època de la Segona República va escriure un dietari -conservat al Museu Arxiu de Santa Maria-, del qual resulten especialment rellevants les vivències dels anys de la Guerra Civil a Mataró. Salas hi relata els fets de la vida quotidiana, trasbalsada pel conflicte bèl·lic, en el si d'una família menestral i de forta religiositat. Francesc Costa i Oller ha fet la transcripció del dietari i ha col·laborat en la redacció de notes complementàries, juntament amb Xavier Clavell i Nadal i Nicolau Guanyabens i Calvet, tots membres del MASMM.

Els Primers anys de la festa de Les Santes / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 133 (juny 2022), p. 26-42 : il. (Estudis) 

A partir de 1772, any d'arribada de les relíquies de les santes Juliana i Semproniana a Mataró arrenca una nova festa a la ciutat, que se celebra anualment cap al 27 de juliol i que, amb el pas dels decennis , esdevindrà una festa singular amb denominació d'origen: Les Santes, la Festa Major. Nicolau Guanyabens i Calvet documenta, de la mà del Calaix de sastre de Rafael d'Amat i Cortada, baró de Maldà, com es va celebrar la nova festa de Les Santes durant el seus primers trenta anys, fins a l'esclat de la Guerra del Francès. Analitza com Santa Maria va acollir les relíquies i les va confiar a la confraria de Sant Desideri, com es van organitzar els actes amb un absolut component religiós a semblança de la festa del Corpus i com la devoció generà un llegat artístic important.

Jordi Arenas i la música / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 131 (octubre 2021), p. 32-46 : il. (Estudis) 

Jordi Arenas i Clavell (1920-1998) va ser un artista de prestigi, amb una obra extensa i variada, i també músic i activista cultural. La casa familiar del carrer d'Argentona, avui Centre d'Art Germans Arenas, va ser un punt de trobada d'artistes en el context dels intents de recuperació de la normalitat en temps de la postguerra. Si bé la plàstica ocupà tota la seva vida professional, l'activitat musical li reportà moltes satisfaccions i li donà una projecció pública sorprenent, de manera que ell mateix reconeixia que l'art musical li agradava tant o més que el pictòric. Nicolau Guanyabens i Calvet ens apropa a l'Arenas Músic, la seva formació de jove, la fructífera etapa de l'Orfeó Mataroní i la seva providencial intervenció per revitalitzar la interpretació de la Missa de les Santes, la peça musical més emblemàtica de la ciutat. Amb aquest article, el Museu rxiu s'afegeix a la commemoració del centenari del naixement de l'artista, que havia de ser el novembre de 2020 i que, per raó de la pandèmia, s'ha estirat en el temps fins al novembre de 2021.

El Fons documental del Patronat Local d'Homenatge de la Vellesa / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: 226765 Sessions d'estudis montornesencs I i II : 25 de novembre de 2018, 15 de novembre de 2019 : ponències. Montornès del Vallès : Ajuntament de Montornès del Vallès, 2021. p. 127-134 : il


El 8 de març de 2007, el senyor Pere Maymó i Pocurull, com a darrer secretari del Patronat Local d'Homenatge a la Vellesa de Montornès, va lliurar a l'Arxiu Municipal de Montornès la documentació que conservava d'aquesta institució, que havia estat activa entre 1960 i 1972. Aquest patronat s'encarregava d'organitzar una festa anual per mostrar el reconeixement a la gent gran. Nicolau Guanyabens, arxiver, explica les característiques d'aquest fons documental, que s'ha vist incrementat gràcies a les aportacions puntuals de programes i fotografies per part de diversos ciutadans.

El Desmantellament del cementiri civil, l'any 1940 / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: 226765 Sessions d'estudis montornesencs I i II : 25 de novembre de 2018, 15 de novembre de 2019 : ponències. Montornès del Vallès : Ajuntament de Montornès del Vallès, 2021. p. 99-107 : il


Entre 1936 i 1939, l'Ajuntament de Montornès va apropiar-se d'un terreny privat i va habilitar un petit cementiri civil, també anomenat "cementiri roig", en una zona boscosa propera al torrent de Can Blanco. Els qui van morir en aquell lapse de temps van ser enterrats en els pocs nínxols que s'hi havien contruït. Acabada la guerra, la propietària del terreny reclamà la parcel·la requisada. Així és com es va incoar un expedient d'exhumació dels cadàvers per traslladar les despulles on els parents dels enterrats desitgessin. Nicolau Guanyabens, arxiver, explica com es va haver d'afrontar el delicat problema dels no reclamats per les famílies, entre els quals hi havia quatre criatures, filles de dones refugiades procedents d'Astúries.

Art i Festa : els cartells de les Santes de Mataró / Nicolau Guanyabens i Conxi Duro (coord.) ; Jaume Calsapeu i Jordi Malé (textos)



El Papiol : Efadós, 2022
144 p. : il. ; 24 cm
Catàleg dels cartells de l'exposició de 2021 "Art i Festa. Més d'un segle de cartells i programes de Les Santes".
ISBN 9788419239334

A Mataró, la Festa Major es celebra en honor de dues joves, santa Juliana i santa Semproniana, que segons la tradició van néixer a l'antiga Iluro romana i van ser martiritzades a causa de la seva fe cristiana. L'arribada, l'any 1772, de les primeres relíquies de les Santes des de Sant Cugat del Vallès propicià el seu culte i en despertà el fervor popular. Arrencava així una festa de nova creació que, amb el pas del temps i en la seva dualitat religiosa i profana, va esdevenir la màxima expressió de la identitat mataronina, a més de ser declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya. El Museu Arxiu de Santa Maria atresora una gran col·lecció de cartells anunciadors de la festa de Les Santes, la més completa que es conserva, amb exemplars únics del tombant del segle XIX al segle XX. Els treballs de documentació entorn de la iconografia, l'autoria i el context històric de cada cartell, han permès redescobrir un conjunt documental excepcional, que relliga història, cultura popular, esperit festiu i experiència artística. Art i Festa. Els cartells de Les Santes de Mataró convida a explorar l'empremta poderosa dels cartells de la Festa Major mataronina, els quals, amb el seu llenguatge, la seva plasticitat i la mirada de cada artista, han esdevingut un element fonamental de la celebració festiva, a més de projectar-la a peu de carrer. Tot un recorregut per la història i l'art gràfic de la ciutat al llarg de més de cent anys. (Editorial).

Lluís Adan i Ferrer, in Memoriam / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 126 (febrer 2020), p. 2 : il. (Actualitat) 

Eusebi Vidiella i l'auca del centenari del ferrocarril / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 121 (juny 2018), p. 31-41 : il. (Estudis) 
Bibliografia. Notes.

Les germanes Elvira i Roser Vidiella París han fet donació al Museu Arxiu de Santa Maria de les estampes originals de l'auca del centenari del ferrocarril dibuixada pel seu pare, Eusebi Vidiella, i que va estar envoltada de polèmica. Es tracta del conjunt de 48 cartrons de 13 x 13 cm, on queda palès el treball creatiu d'aquest il·lustrador nascut a Xerta i darrer propietari de la impremta de ca l'Abadal. Aquest estudi aprofundeix en la vida d'aquest enginyós artista i contextualitza una obra d'art tradicional plena d'estampes i versos sobre Miquel Biada i el primer tren. Tanmateix, Vidiella dedicà, amb fina ironia, el darrer tram de l'auca a l'actualitat polèmica del moment: el centenari del primer tren. Com que li comportà problemes amb la censura, l'edició mig clandestina d'aquest full aconseguí l'efecte contrari: l'auca va esdevenir la seva obra més coneguda.

Emili Guanyabens i Jané, en relació amb la ciutat dels seus pares / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2019, núm. XXXVI (2020) , p. 185-192 : il.
Sessió celebrada el 23 de novembre de 2019.

Fa uns anys, vam proposar-nos seguir el rastre d'Emili Guanyabens. A l'Arxiu Administratiu de Barcelona hi ha la partida de naixement i de defunció. En aquest darrer registre, després d'anomenar la seva primera esposa, Dolors Gendrau Porta, de la qual enviudà, i la seva segona esposa, Francisca Gendrau Pernal, germanastra de la primera per part de pare, es llegeix: "no dejó sucesión de ambos matrimonios". Aleshores ens va semblar que la via de recerca familiar quedava truncada. En aquesta situació, sense germans, sense fills, ¿on podia haver anat a parar l'arxiu personal d'Emili Guanyabens, un il·lustre home de lletres de 80 anys? Vam realitzar consultes a l'Institut d'Estudis Catalans sense resultats positius. Les altres vies, investigar en hemeroteques i en arxius d'empreses i institucions on ell va escriure i treballar, van quedar pendents. Fins que la tardor de 2019 Joaquim Delclòs, metge cirurgià, ha publicat el llibre titulat Dos poetes per a un himne: Els segadors, en el qual ressegueix la trajectòria poètica d'un català rellevant que va viure 40 anys del segle XIX i 40 anys del XX, i ho fa entrellaçant context social, polític i cultural amb la seva vida laboral, personal i creativa. Ho fa rastrejant les poesies encara desconegudes publicades a la premsa o inèdites, manllevades de l'arxiu familiar que ha localitzat a casa de la senyora Montserrat Zaragoza i Moliné, neta d'Emili Guanyabens. I és que la segona muller d'Emili Guanyabens també era vídua i tenia tres fills de cognom Moliné Gendrau, els quals el poeta afillà. Al llibre, hi descobrim un home senzill, treballador incansable, poeta estimat, figura a l'ombra. Fonamental el seu treball filològic minuciós de correcció en pro del català normalitzat. Guiat sempre pel sentiment catalanista i el desig de progrés social, va iniciar-se en els postulats anarquistes i evolucionà cap al catalanisme federalista moderat.

L'Abans de Mataró : recull gràfic 1965-1992 / Alexis Serrano, Nicolau Guanyabens, Agàpit Borràs, Santi Carreras, Anna Comas, Manuel Cusachs, Conxi Duro, Montserrat Gurrera, Josep Puig-Pla



El Papiol : Editorial Efadós, 2020
856 p. : pral. il. ; 21 * 31 cm (L'Abans. Maresme) 
A la venda en fascicles.
ISBN 9788418243059

El volum de Mataró és un llibre que recull fotografies representatives de la ciutat entre els anys 1965 i 1992. Posa l'èmfasi en l'aspecte humà: la gent, la manera de viure, els costums, les tradicions i les festes, i també els paisatges, els edificis i els monuments més emblemàtics. El volum de la publicació és de 856 pàgines en format DIN A4 amb unes 1.000 fotografies, restaurades digitalment, impreses a dues tintes, en color sèpia, i amb enquadernació de luxe. (Editorial).

El Tramvia Mataró-Argentona desaparegut / Nicolau Guanyabens
Guanyabens i Calvet, Nicolau


El Papiol : Editorial Efadós, 2020
184 p. : il. ; 15 * 21 cm (Catalunya desapareguda) 
ISBN 9788417432577

Aquest llibre ens descobreix una interessant selecció de 160 imatges del tramvia que va funcionar entre Mataró i Argentona entre el 1928 i el 1965. Una línia entranyable i popular de set cotxes de color vermell i crema que van formar part del paisatge urbà, interurbà i humà d'ambdues poblacions. Un tramvia singular que fou, juntament amb el de Montgat-Tiana, l'únic tramvia elèctric català de fora de l'àrea de Barcelona. Un tramvia senzill que va arribar com a signe de modernitat i que va acabar, per molts motius, com a molest destorb. (Editorial).

El Museu Arxiu de Santa Mataró - Centre d'Estudis Locals de Mataró / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 37 (juny 2019), p. 4-5 : il. (Coneguem els centres d'estudis) 

Mataró per Puig i Cadafalch. Llums i i ombres / Nicolau Guanyabens i Calvet, Jordi Malé Pegueroles
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Sessió d'Estudis Mataronins. Mataró. Vol. 2016, núm. XXXIII (2016) , p. 21-24 + [p. 55-74 : il.]
Resums de les comunicacions presentades. El número en paper de la revista inclou CD amb el text complet de les comunicacions. Sessió celebrada el 19 de novembre de 2016. Notes. Inclou apèndix gràfic.

Montornès del Vallès, 1960-1975 : un cas excepcional de creixement demogràfic / Sergio Arévalo, Nicolau Guanyabéns
Arévalo Moyano, Sergio


En: 179308 El Pas de la societat agrària a societat industrial al Vallès : Actes de la II Trobada d'Entitats del Vallès. Móra la Nova : Institut Ramon Muntaner, 2018. p. 87-97
 (Comunicacions) 

Can Maitanquis, un establiment emblemàtic del raval Mariner de Mataró / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: 176121 El Desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme. XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, Vilassar de Mar, 6 de maig de 2017. Vilassar de Mar : Centre d'Estudis Vilassarencs, 2018. p. 9-24


Can Maitanquis era, des d'inicis del segle XX un popular cafè situat a la proa del completament desaparegut raval mariner de Mataró. Conegut pel fet que tenia obert moltes hores del dia, era el centre neuràlgic per la gent de mar: calafatadors, pescadors i mariners. Als anys 90 del segle XX s'expropiaren i s'enderrocaren totes les cases de l'illa a la qual pertanyia l'establiment. El solar es destinà a aparcament, l'actual parking de can Maitanquis.

Mataró desaparegut : carrers i paisatges / Nicolau Guanyabens
Guanyabens i Calvet, Nicolau


El Papiol : Efadós, 2017
182 p. : il. ; 22 cm (Catalunya desapareguda, 25) 
ISBN 9788416547371

Aquest llibre ens descobreix una interessant selecció de 160 imatges del Mataró de la segona meitat del segle XIX als anys seixanta del segle XX. Un modest recull pretesament representatiu dels temps, els indrets i la vida dels que ens han precedit. Un recorregut pel centre històric, per la façana marítima i per la corona de les rondes que ens mostra una ciutat en constant transformació social, econòmica i cultural. Són captures del rostre del passat, llegat gràfic per eixamplar la memòria col·lectiva. (Editorial).

Mossén Josep Molé, autor de la música dels primers Pastorets de la Sala Cabanyes, els de 1916 / Neus Cabot i Sagrera, Nicolau Guanyabens i Calvet
Cabot i Sagrera, Neus


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 117 (gener 2017), p. 30-34 (Estudis) 

Les musiques que s'interpreten actualment als tradicionals Pastorets de Sala Cabanyes conformen un mosaic de peces de diferents autors que s'han anat incorporant al llarg dels anys. Es tenia notícia que l'any 1916, el primer any d'aquesta representació ja centenaria, la part musical havia estat escrita expressament per Mossén Josep Molé i Gelabert. Al Museu Arxiu s'ha localitzat, entre partitures pendents de classificar, la partitura general de l'Estel de Natzareth signada per Josep Molé a Mataró amb dta de desembre de 1916.

El Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró / Nicolau Guanyabens i Calvet, director
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 31 (juny 2016), p. 16-17 : il. (l'arxiu) 

El Retaule de l'església de Sant Miquel de Mata
Guanyabens i Calvet, NIcolau


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 106 (abril 2013), p. 6-24 : il. (Estudis) 

Els autors d'aquest estudi escriuen sobre la datació del temple, analitzen els contractes per a la realització escultòrica i pictòrica del retaule, un dels quals és inèdit, i amb l'ajuda de documents i fotografies d'època contemporània, determinen la seva iconografia. A més documenten la trajectòria artística de Gabriel de Brussel·les i de Ramon Puig, imaginaire i pintor, respectivament, de l'obra.

La Banda Municipal de mataró. De 1949 a 1969 / Nicolau Guanyabens i Calvet
Guanyabens i Calvet, Nicolau


En: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Mataró, núm. 102 (gener 2012), p. 25-32 : il. (Estudis) 

A partir de 1949 són els mestres que duen la batuta de l'anomenada Banda de Música de Mataró en règim de concessió: Jacques Bodmer, Adrià Sardó, Joan Fossas, Honorat Vilamanyà, Enric Gassol i Francisco Sánchez. Tots ells es comprometen emb l'Ajuntament a dirigir i gestionar una agrupació musical que ofereix concerts populars i amenitza els actes solemnes, oficials i festius de la ciutat. La formació viu en un període de brillant trajectòria i força presència ciutadana, però a mida que ens apropem a la dècada de 1960 l'activitat de la Banda decau. La decurança institucional, la supressió de l'Escola Municipal de música, les tensions internes i els canvis radicals en el món del consum musical porten a la fi de la Banda. Aquest tercer article signat per Nicolau Guanyabens i Calvet és la continuació dels publicats als números 100 i 101 de la nostra revista, i clou l'estudi sobre la trajectòria de la Banda Municipal de Mataró.